Canelobre
Un canelobre és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.[1] Es distingeix d'un candeler pel nombre de braços (el candeler només en té un).
Ús religiós
[modifica]L'ús de candeles, candelers i canelobres, tant per funcionalitat com per simbolisme, ha estat sempre molt generalitzat en els rituals religiosos.
En el judaisme, dues espelmes en sengles candelers s'encenen cada divendres al vespre per assenyalar l'inici del Sàbat i s'exposen sovint en un lloc destacat de cada casa. Pel que fa a canelobres, la Menorà de set braços, que segueix el model del que s'emprava al Temple de Jerusalem, és el símbol nacional de l'Estat d'Israel. Un altre canelobre típic del ritual jueu és la Hanukà de vuit braços i un novè braç on hi va una espelma per encendre les altres.
Grans candelers i canelobres per il·luminar els altars es troben sempre a les esglésies cristianes.[2]
_1_-_triple_candlestick.png)
A les tradicions catòlica oriental i ortodoxa, els bisbes empren canelobres de dos i de tres braços (el dikirion i el trikirion) per beneïr les seves congregacions durant el servei religiós.
A l'Església Catòlica Romana també s'emprava un canelobre de tres braços (el tricereo, arundo, triangulum o lumen Christi), com a objecte litúrgic per al servei matinal del Dissabte Sant fins que fou abolit per la reforma litúrgica del papa Pius XII el 1955.[3][4]
A la Vetlla Pasqual els clergues encenien cada una de les tres espelmes successivament, tot cantant en to ascendent cada cop Lumen Christi ("La llum de Crist"), i tot responent-li el cor Deo gratias ("Gràcies a Deu"). Tot seguit, amb una de les tres espelmes del canelobre s'encén el Ciri pasqual tot cantant l'Exsultet o Pregó pasqual.[5][6] Des de la reforma litúrgica de Pius XII del 1955, el ciri pasqual s'encén directament. I a diverses regions d'Alemanya i dels Països Baixos, als països Eslaus meridionals i fins i tot a Texas, a l'inici de la Vetlla Pasqual els clergues encenen el ciri pasqual directament a la foguera de Pàsqua.
En tot cas, la necessitat d'il·luminar amb espelmes qualsevol estança en la qual es realitzés una activitat, va fer que els canelobres es convertissin en objectes tant d'ús sagrat com profà.[7]
Història
[modifica]Els canelobres es mencionen ja a La Bíblia i es poden fabricar amb tota mena de materials i adoptar una gran diversitat de formes.[8][9]
Es té coneixement que des de l'època dels etruscos i l'Antiga Roma fins a l'art romànic la majoria eren fets de bronze.[10] Les decoracions que se solien fer en el peu o columna eren representacions de figures antropomòrfiques o d'animals.
En l'art gòtic acostumaven a ser de bronze o ferro en forma de petit trípode. Als museus de Vic i Solsona se'n conserven alguns exemplars.
A l'edat mitjana es varen fer canelobres imitant els del temple de Salomó, i a Milà n'hi ha un exemple del segle xii.
A partir del Renaixement, els canelobres començaran a esdevenir importants elements ornamentals a més de funcionals. Un clar exemple és el cas dels canelobres de la catedral de Toledo, fets per Manuel Álvarez i Diego Dávila.[11]
Se seguiran fent amb bronze i coure tot i que es comencen a fer també de plata.
Al segle xvii amb el Rococó, els objectes ornamentals de la Cort incloïen tot tipus d'artefactes, que anaven en concordança els uns amb els altres, fins i tot els canelobres.
Aquests objectes van adaptar la funcionalitat als criteris estilístics de l'època, que tendien a les línies corbes i elements vegetals. Hi ha un important canvi en els peus i les columnes, que retornen a les figures antropomòrfiques mitjançant figures escultòriques.[7]
Durant el segle xix el canelobre era l'objecte decoratiu més produït amb metall, bronze o coure. Es fabricaven amb línies més sòbries i dissenys menys complicats.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Canelobre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 abril 2025].
- ↑ «Catholic Encyclopedia: Altar Candlesticks». [Consulta: 14 octubre 2014].
- ↑ «triple candlestick» (en anglès). Oxford Reference. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Triple-Candlestick». www.newadvent.org. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ Manlio Sodi, Achille Maria Triacca (editors), Missale Romanum: Editio Princeps (1570) (Libreria Editrice Vaticana 1988 ISBN 978-88-209-2547-5), pp. 254–262
- ↑ Missale Romanum (Marietti, 1921), pp. 177–183
- 1 2 Coradeschi, Sergio. Plata. Amaya, 1993. ISBN 84-8162-951-0.
- ↑ Coradeschi, Sergio. Plata. Amaya, 1993, p. 72, 73. ISBN 84-8162-951-0.
- ↑ Morant, Henry. Historia de las Artes Decorativas. Madrid: Espasa, 1980. ISBN 84-239-5267-3.
- 1 2 Morant, Henry. Historia de las Artes Decorativas. Madrid: Espasa-Calpe, 1980. ISBN 84-239-5267-3.
- ↑ Morant, Henry. Historia de las Artes decorativas. Madrid: Espasa-Calpe, 1980. ISBN 84-239-5267-3.
Bibliografia
[modifica]- Morant, Henry. Historia de las Artes Decorativas. Madrid: Espasa, 1980. ISBN 84-239-5267-3.
- Coradeschi, Sergio. Plata. Anaya, 1993. ISBN 84-8162-951-0.
- Plata del siglo XVIII. Barcelona: Planeta de Agostini, 1989. ISBN 84-395-1211-2.
