Edda
  | |
| Tipus | grup d'obres literàries i obra literària |
|---|---|
| Llengua | islandès |
| Publicació | c. 1270 |
| Format per | Edda poètica Edda prosaica |
Edda (Edda, norrè, plural Eddur ) és un mot del nòrdic antic que els estudiosos han aplicat al conjunt de dues obres literàries islandeses medievals: Edda poètica, és una col·lecció antiga de poemes, i Edda prosaica, un manual de poètica islandesa, històricament més coneguda. Ambdues obres van ser escrites a Islàndia durant el segle XIII en islandès. Contenen material d'altres fonts tradicionals anteriors que es remunten fins a l'era dels vikings. Els llibres constitueixen les principals fonts de la tradició escàldica medieval a Islàndia i de la mitologia nòrdica.
Etimologia
[modifica]Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la paraula edda:
- Una hipòtesi sosté que és idèntica a una paraula que significa "besàvia" que apareix al poema èddic Rígsțula.
- Una altra apunta que el mot edda deriva del nòrdic antic óðr, "poesia".[1]
- Una tercera hipòtesi, que fou proposada el 1895 per Eiríkr Magnússon, és que el terme deriva del mot islandès Oddi, el lloc de l'església i l'escola on s'educava els estudiants.[2]
- Una quarta hipòtesi suposa la derivació de la paraula per analogia amb kredda, "superstició", del llatí credo, "credo". La hipòtesi és àmpliament acceptada, tot i que l'acceptació podria provenir de la seva concordança amb l'ús modern més que no pas de l'exactitud històrica.
- Una cinquena hipòtesi es basa en el costum antic de donar títols, amb noms d'aus o ocells als manuscrits: Grágás "oca grisa", Gullfjǫðr "ploma d'oca d'or" i Hryggjar-stykki "tipus d'ànec". Potser Edda també seria un d'aquests títols i significaria "ànec eider".[3]
Edda poètica
Article principal: Edda poètica
L'Edda poètica, coneguda com a Sæmundar Edda o lEdda Vella, és una col·lecció de poemes nòrdics antics del manuscrit medieval islandès Codex Regius ("Llibre Reial"). Juntament amb lEdda en prosa, és la major font de la mitologia nòrdica. La primera part del Codex Regius conserva poemes del Ragnaroc, sobre la creació i la destrucció predita i del renaixement del món mitològic nòrdic antic, a més a més dels mites sobre les deïtats nòrdiques. A la segona part es narren llegendes sobre el herois i heroïnes nòrdiques, com ara Sigurd, Brynhildr i Gunnar.
El Codex Regius s'escrigué durant el segle XIII, però no es va trobar enlloc fins al 1643, quan va arribar a mans de Brynjólfur Sveinsson, el bisbe de Skálholt de l'Església d'Islàndia. En aquella època, les versions de l'Edda prosaica ja eren molt conegudes a Islàndia, però els estudiosos especularen que hi hagué una altra Edda encara més antiga (Edda antiga) que contenia els poemes pagans que Snorri cità en el seu llibre. Quan es va trobar el Codex Regius, va semblar certa aquesta especulació. Brynjólfur va atribuir el manuscrit a Sæmundr el Savi, un sacerdot islandès més enllà del segle XII. El bisbe Brynjólfur va enviar el Codex Regius com un regal al rei Cristià IV de Dinamarca, per això s'anomena Codex Regius. Durant segles va estar guardat a la Biblioteca Reial de Copenhaguen, fins que el 1971 va ser retornat a Islàndia.
Edda prosaica
Article principal: Edda prosaica
L'Edda en prosa, també anomenada l'Edda jove o l'Edda de Snorri, és un manual de poètica que alhora també conté històries mitològiques, obra de l'erudit i historiador islandès Snorri Sturluson escrit cap al 1220. L'obra permetia als poetes i lectors islandesos entendre les subtileses del vers al·literatiu i comprendre les al·lusions mitològiques que hi havia darrere dels abundants kennings de la la poesia escàldica.
Es conserva en quatre manuscrits reconeguts i tres fragments, confeccionats entre l'any 1300 i l'any 1600 aproximadament [4] L'Edda en prosa consta d'un pròleg i tres llibres separats: el Gylfaginning, que tracta de la creació i el Ragnaroc; l'Skáldskaparmál, que és un diàleg entre Egui, el déu nòrdic relacionat amb el mar, i Bragi, el déu escàldic de la poesia; i l'Háttatal, una mostra de versos emprats en la mitologia nòrdica.[5]
Vegeu també
[modifica]- Gesta Danorum
- Heimskringla
- Laufás-Edda
- Saga
Referències
[modifica]- ↑ Faulkes, Anthony Gripla, 2, 1977 [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ Liberman, Anatoly Alvíssmál, 6, 1996, p. 63–98.
- ↑ Liberman, Anatoly (2016). "The Origin of the Name Edda", in Anatoly Liberman, In Prayer and Laughter. Essays on Medieval Scandinavian and Germanic Mythology, Literature, and Culture. Paleograph Press. ISBN 9785895260272.
- ↑ Kevin J. Wanner. Snorri Sturluson and the Edda: The Conversion of Cultural Capital in Medieval Scandinavia. University of Toronto Press, 2008, p. 97–98. ISBN 978-0-8020-9801-6.
- ↑ Snorri Sturluson. Edda: Háttatal (digital 21-03-2008) (en anglès). Traducció: Anthony Faulkes, ed.. il·lustrada. Clarendon Press, 1991, 1991, p. 169. ISBN 0198112386, 9780198112389.